|
![]() |
![]() |
Adalaís ![]() Asalaís o Adalais ![]() Asalais |
Prenom femenin.
Balham aicí duas formas damb "í" e duas formas damb "i". Dins las dus prumèras, lo "i" es accentuat e separat deu "a" ; dins las dus darrèras, lo "ai" es ua diftonga. Escotatz la diferencia ! Sabem pas si n'i a ua qu'es milhora que l'auta. |
Nous donnons deux versions différentes. Ecoutez... Les deux premières ont le "i" accentué et séparé du "a" ; dans les deux dernières, le "ai" est une diphtongue. |
Agneta ![]() |
||
Agulin ![]() |
Existís en Peiregòrd un vilatge
que s'apela Sent-Agulin (canton de Sench-Astier). Es francisat en Saint-Aquilin.
I a tanben un Saint-Aigulin en Charenta Maritima en païs d'oïl.
Agulin ven dau latin Aquilinius, evesque d'Evreux au segle VIIen.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
Aquilinus a été évêque au 7ème siècle... Plus près de nous dans le temps, un petit Agulin est né en 2001. ![]() Le voici posant dans son bain pour le site "Prenoms occitans" qui l'a aidé à avoir un prénom... |
Adalbert
Asalbert ![]() |
![]() |
|
Aelís | Alix.
"Au lycée, une prof de Francais nous avait appris qu'Aelis de Blois et Marie de Champagne étaient les filles d'Alienor d'Aquitaine, et j'avais "flashé" sur ce prenom. Quand enceinte, j'ai voulu trouver la confirmation de l'existence de ce nom, ça a été impossible: aucun guide des prénoms ne le donnait, et la fille d'Alienor était devenue Alix... C'est donc Philomène qui est née, mais qui sait, peut-être que sa petite soeur s'appelera ainsi!" Emilie C. |
|
Aicelina ![]() |
||
Aidelina | ||
Aimada ![]() Aimadina ![]() Aimat ![]() |
Aimée, Petite Aimée, Aimé.... | |
Aimelin ![]() Aimelina |
||
Aimeric ![]() Meric |
||
Aitòre ![]() |
Version occitana de "Adjutory". "Saint Adjutory" es lo nom francés d'un lòc deu Confolentés vist sus http://perso.wanadoo.fr/ujan/ | "Sent Aitòre", ou "Saint-Adjutory" est une localité dans le Confolentais, ou Charente limousine, donc occitane. |
Alan ![]() |
||
Alari ![]() |
||
Alazeix | Seriá benlèu tot simplament una aproximacion ortografica d'Alazais, qu'es una forma d'Azalais qu'ai ja vista endacom mai... (Chris Miller) | Nous ne connaissons pas la graphie occitane
normalisée de ce prénom, ni sa prononciation.
L'Histoire de Pessac de Raphaël Saint Orens le donne dans une liste de noms féminins du Moyen Age. |
Alban
Auban ![]() |
Aqueste prenom es sovent estat boirat emb
Albin o Aubin (veire çai-dejos), per causa de sa francisacion en
Aubain. Ven dau latin Albanus (un martir crestian dau segle IIIen) e se
tròba dins lo nom de vila Montalban. Lo feminin Albana es leime.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
Ne pas confondre "Alban" et "Albin" !
"Montauban" est le "mont d'Auban". "Auban" en gascon, "Alban" en languedocien central. Montauban est de l'aire linguistique languedocienne, mais la Lomagne (Lomanha) gasconne n'en est pas loin. |
Albigesa ![]() |
Nom de l'Atge Miejancèr (Moyen Age), qui hè pensar ad aquestas malastrosas crotzadas ! | Albigeoise. |
Albin
Aubin ![]() |
Avem en Peiregòrd mai d'un vilatge
que s'apelan Sent-Aubin. La fòrma Albin es la mai anciana, e ven
directament dau latin Albinus, qu'era lo nom d'un evesque de Lyon dau segle
IVen. Lo feminin Albina es possible.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
Albinus, evêque de Lyon du 7ème siècle... |
Alfan ![]() |
||
Alienor ![]() Alionor |
Eléonore.
Pensem a Alienor d'Aquitánia... |
Et attention, écoutez bien, le "or" final, en graphie occitane normalisée, s'écrirait "ou" à la française. Le "r" final ne se prononce pas. En occitan, "Pompidou" (qui est un nom occitan) s'écrit "Pompidor". |
Alòi ![]() |
Eloi. | |
Alvera
Albera ? |
I a ua comuna de Ste Alvère... | |
Amací ![]() |
Lo vilatge peiregòrd nomat Sench-Amací
(canton d'Albuga), malurosament francisat en Saint-Chamassy, vendriá
d'Eumachius, qu'auriá viscut au segle VIen.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Amadèu ![]() |
Amédée. On découvre ici qu'"Amédée" et "Amadeus" doivent avoir la même racine ! | |
Amanç ![]() |
||
Amaniu | Mentionné par L'Histoire de Pessac de Raphaël St Orens sous la forme "Amanieu". | |
Ambròsi ![]() |
![]() |
|
Amelha ![]() Amèlia |
||
Amic | Ami. Nom attesté au moyen-âge, semble-t-il. Mais même sans le savoir, nous allions vous le proposer ! |
|
Andeòl Andiòu |
Bonne chance au petit Andeol qui est né le 6 août 2002 ! | |
Andrea ![]() Andreva ![]() Andreu ![]() Andriu |
"Andreu" e "Andriu" que balhèn lo
nom de familha "Andrieu" en grafia francesa, adara prononciat, malurosament,
d'un biais completament desnaturat. Totun : "Cau saber que dins Erau, onte vive, la prononciacion de " u " es la mema que " eu " francés. Aital, lo nom occitan Andriu se ditz " andrieu ", escrich a la francesa. Es parèu per d'autrei noms de familha coma Anterrieu, Roubieu (roc viu). Es una mena de prononçar que se pòt rescontrar dins una zòna que vai de Pezenas jusca-n-Avinhon." [Sylvain DRAPS, Marsilharga] |
Donnent le nom de famille "Andrieu". Hélas,
la prononciation française ignore totalement la diphtongue occitane "eu" ou "iu". En fait, ce reproche concerne la Gascogne, mais pas forcément toute l'Occitanie. Voir ci-contre... |
Anfós ![]() |
Alphonse. | |
Angevina ![]() |
||
Anhe
Anhan ![]() |
Existís en Peiregòrd un vilatge
que s'apela Sent-Anhe (canton de La Linda), e un autre Sent-Anhan
(partida de la comuna d'Autafòrt). Son francisats en Saint-Agne
e Saint-Agnan. Las doas fòrmas venen dau latin Anianus, evesque
dau segle Ven.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
Anianus, évêque du 5ème siècle... |
Anicet ![]() |
||
Antòni ![]() |
||
Argentela ![]() |
||
Arnaut ![]() Arnauton (dimin.) ![]() Arnauda ![]() Arnal |
||
Arnós | Ven dau germanic _arn-_ (aigla) + _wulf_
(lop)
Font : Albert DAUZAT, 1980, reed 1987, Dictionnaire etymologique des noms de famille et prenoms de France, Paris, Larousse |
"ARNOUS, ARNUOU (rom.arnols, b. lat.Arnolfus,
Arnulfus), n. d'h. Arnolphe, Arnoul; Arnoux, Arnulph, Arnulphi, Arnulphy,
nom de famille Provençal et niçard dont le dimin. est Arnouset.
Sant Arnous, Saint Arnoux, évêque de Gap et patron de cette ville (1065-1075)" Source : "Tresor dau Felibrige" de Frederic Mistral |
Arroman ![]() |
"Roman" en gascon ? I a en Gasconha lo nom de familha "Darroman". E vien de "d'Arroman" ? | Le gascon, c'est un trait qu'il partage avec le basque, place souvent un "ar" d'appui devant les mots qui commencent par "r". Ex : "arriu" pour "riu" (rivière). |
Artús | Arthur. | |
Asemar ![]() |
Véser lo nom de familha "Azéma" qu'es la medisha causa escrita a la francesa. | Adhémar.
Voir le nom de famille "Azéma". Le "r" final ne se prononce pas en graphie occitane normalisée. |
Assalhida | Assaillie ?
L'Histoire de Pessac de Raphaël St Orens donne "Assailhide" dans une liste de noms féminins du Moyen Age. |
|
Astier ![]() |
Sench-Astier (francisat en Saint-Astier)
fondet un monastèri a la debuta dau segle VIen e balhet son nom
au chap-luòc de canton bastit dins la valada de l'Eila. Mai d'un
Asterius son coneguts dins tota l'Euròpa, mai que mai un evesque
grec dau segle Ven.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Astruc | Prénom non attesté à notre connaissance en tant que prénom, mais nous le proposons !. "astruc" veut dire "chanceux, heureux". Ça doit venir d'"astre". Il existe comme nom de famille. |
|
Audeta ![]() Audina |
Pareishen vénguer d'"Arnauda". | Odette.
Semblent venir d'"Arnauda". |
Audoard ![]() |
||
Augèr ![]() Augièr |
||
Aulària ![]() |
||
Aurelh ![]() |
Existís un lòc "St Aureil" en grafia francesa ; dèu vènguer deu latin "Aurelius". | |
Avit ![]() |
Existís en Peiregòrd au mens
quatre vilatges que s'apelan Sench-Avit, que lor nom ven d'Avitus, qu'auriá
viscut au segle Ven. Sant-Abit, dins las Pireneus-Atlanticas, a la mesma
origina.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Bausèli ![]() |
||
Belina ![]() |
Diminutiu de "Isabèl". | |
Belissens ![]() Belissenda ![]() |
||
Benedit ![]() Benazit ![]() Benezeit ![]() Benedeit |
Tot aquò sembla arrevirat per "Benoit" en francés. | Tout ça semble traduit par "Benoit" en français. |
Berard | ||
Berengier ![]() Berenguer ![]() |
||
Berlanda ![]() |
||
Bermonda ![]() |
||
Bernat ![]() Bernaton Bernadon Bernada Bernadòta |
||
Beròt ![]() Beròta |
Joli, Jolie (en gascon). | |
Bèrt
Bertoleta |
||
Bertomiu ![]() Bertomiva |
Barthélémi. | |
Benvenguda ![]() |
||
Blanca ![]() Blancòta Blanquina |
||
Blasi ![]() |
Blaise. | |
Boèria | ||
Boneta ![]() |
||
Borguina
Borguinha ![]() |
||
Braïda ![]() |
||
Brancat | Pancrace. Voir aussi "Pancrasi". | |
Brasquet ![]() |
||
Brenguièr ![]() |
Fòrma de "Berenguèr", probable. | |
Brianda ![]() |
||
Brigida ![]() |
||
Brilheta ![]() |
||
Bruguièira ![]() |
En relacion damb "bruga" ("bruyère") ? | |
Brun
Brunet ![]() Bruna Bruneta Brueta Brunon ![]() |
||
Brunissenda ![]() |
||
Cadichona ![]() |
||
Calendal Calendau (en provençau). |
Aquel nom, que d'aprèp lo "Tresor dàu Felibrige" es un nom de familha miegjornal (e d'aprèp mas recèrcas personalas sus l'annuari telefonic tanben), es tanben un pichòt nom. Lo poèta de Malhana donèt lo títol "Calendal" a una de sas òbras-mèstras. "Calendal", eròi d'aquela epopéia poetica èra "enfant de Cassis (...) un simple pescaire d'anchoio". Lo paire d'un "Calendau". |
|
Caprasi ![]() |
Caprais. | |
Carles ![]() |
![]() |
|
Cassian ![]() |
L'una de las mai pitas comunas de Dordonha
s'apela Sent-Cassian (francisat en Saint-Cassien), dins lo canton de Montpasièr.
Son nom ven dau latin Cassianus, qu'auriá fondat una abadia au segle
Ven.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
Cassianus, fondateur d'une abbaye ("abadia")
au 5ème siècle.
|
Castelosa ![]() |
||
Catarina ![]() Catalina |
||
Causida ![]() Causit |
Choisie, Choisi. | |
Cercamond ![]() |
||
Ceri ![]() |
Cyr.
"Sant Ceri" es marcat a l'entrada de la vilòta provençala aperada en francés "Saint Cyr sur Mer". |
Voir aussi le gascon "Cric" |
Cerverin ![]() |
||
Ceselha ![]() Cecília |
||
Clamenç ![]() |
Clément. | |
Clara ![]() |
||
Clarmonda ![]() |
||
Coloma ![]() Colom Colomb Colomba |
La fòrma shens lo "b" es gascona. "Colom" es "pigeon" en gascon. | |
Colrat | Conrad. | |
Condreta ![]() |
||
Constanç ![]() |
||
Corbairan ![]() |
||
Cortesa ![]() |
Courtoise. | |
Còsme ![]() |
||
Crespin ![]() |
||
Cric | Aqueste prenom pòt paréisher un pau estranh, mès que seré la version gascona de "Cyricus", coma "Ceri" ("Cyr" en francés) n'es la version lengadociana o provençala. En Gasconha, i a redde de lòcs qui s'aperan "Sent Cric" ("Saint Cricq" en francés). Lo "Circq" de Saint Circq Lapopie poderé aver la medisha hont. | En Gascogne, beaucoup de lieux s'appellent "Saint Cricq". |
Cristau ![]() Cristòl Cristòli |
Véser lo centre comerciau "Saint Cristoly" a Bordèu... Mes atencion a l'accent tonic, qui n'es pas sus lo "i", mes sus lo "o". | Christophe.
Quina vergonha, quelle honte ! Les bordelais prononcent maintenant à la française, avec l'accent tonique sur le "y" final (qui normalement est un "i") ! Normalement, on doit très peu l'entendre, le "i" final. Il faudrait presque prononcer "Cristol". |
Croset ![]() |
||
Çubran ![]() Cibran |
Cyprien. | |
Dalmatz ![]() |
||
Damian ![]() Damiana ![]() |
||
Danís ![]() Danisa ![]() |
||
Dat
Doat ![]() Doadet |
Donat ? | Donné ? |
Delfin ![]() Delfina ![]() |
||
Desirat ![]() Desirada ![]() |
Désiré, Désirée. | |
Doça ![]() Docelina ![]() |
||
Domenge ![]() Domenja ![]() Domenc ![]() Domenga ![]() Minguet ![]() (dimin.) |
||
Donacian ![]() |
||
Dòrde ![]() |
||
Dorina ![]() |
Diminutiu d'"Isidòr". | |
Dulcina ![]() Dulcia |
||
Duran ![]() Durançon |
||
Ebrart | ||
Eiquem | Mentionné par L'Histoire de Pessac
de Raphaël St Orens sous la forme "Eyquem". Quelle est l'origine de
ce |
|
Elena ![]() |
||
Eli ![]() |
Descriptat de "Sanch Eli", deu nom francés "Saint Chély d'Apcher". | Par ignorance, on (des fonctionnaires francophones ?) a pris le "ch" final de "Sanch" (= "Saint") et l'a collé à "Eli", créant ainsi un nouveau saint, "Chély" ! |
Elisèu ![]() Elisea |
![]() |
|
Emili
Emìlia ![]() Emiliana |
||
Enguerrand ![]() |
||
Enriqueta ![]() Enric ![]() |
||
Ermengarda ![]() |
||
Esclarmonde ![]() |
Esclara lo monde. | |
Esdràs | ||
Estela ![]() |
Etoile. | |
Estèva ![]() Estève ![]() Estèfe |
Etienne. "Estèva" es lo femenin. | |
Estolt ![]() |
||
Eufràsia ![]() |
||
Eulàlia ![]() |
Rencontrat dins tota l'Occitània,
lo prenom Eulàlia es present en Peiregòrd dins Senta-Eulàlia
d'Ans (Sainte-Eulalie d'Ans), Senta-Eulàlia d'Aimet (Sainte-Eulalie-d'Eymet)
e de segur dins lo chap-luòc de canton Senta-Eulàlia, francisat
en Saint-Aulaye (que daus uns an pogut prener per un prenom d'òme).
Òm s'acòrda per dire que Saint-Aulaire (Corresa), Sainte-Alauzie
(Òlt) e Saint-Araille (Nauta-Garona) son de las variantas de Senta-Eulàlia.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Evelina ![]() |
||
Fabian ![]() |
||
Fabrici ![]() |
||
Fauquet ![]() |
||
Faure ![]() |
Significa "forgeron" en lengadocian. | |
Feliç
Feliça ![]() |
Jòrgi nos senhala tanben l'existencia en Provença de "Fèlix", que pòrta la tonica sus lo "è". | |
Felip ![]() |
||
Ferriòl ![]() |
||
Fermin ![]() |
||
Ferran
Ferrand ![]() Herran |
Ferdinand. | |
Fidèl | ||
Flamenca ![]() |
Prénom médiéval cher aux troubadours. | |
Galhard ![]() Galharda Gualhard |
||
Garmon
Germond ![]() |
||
Garsenda ![]() |
L'Histoire de Pessac de Raphaël St Orens donne ce nom dans une liste de noms féminins du Moyen Age. | |
Garòna ![]() |
||
Gaucelm ![]() |
||
Gauda ![]() Gàudia |
||
Gaudenç ![]() |
||
Gauderic ![]() |
||
Gelasi ![]() |
||
Geli ![]() Geri ![]() |
"Geri" es una varianta nord-occitana de "Geli".
I a un Sent-Geri en Peiregòrd, prèp de Moissidan. L'origina
latina es Egidius.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) E i a tanben un "Saint Géry" deu costat de Bordèu-Gradinhan ! |
Gilles. |
Genièis ![]() |
Véser los lòcs "Saint Genès". | Voir les localités "Saint Genès". |
German ![]() |
||
Germier | ||
Germond
Germonda |
![]() |
|
Geròni ![]() Giròni |
Jérôme. | |
Gilabert ![]() Gelibert |
Pensem au Gilabert Narioo, occitanista gascon ! | |
Girard ![]() Giraud |
||
Glaudia ![]() Glaudi Claudi |
||
Gregòri ![]() |
||
Gualhard | ||
Guibert | ||
Guilhem ![]() Guilhelm ![]() |
||
Guinòt ![]() |
||
Guiraut ![]() Guirald |
||
Guironç ![]() |
||
Guiscard ![]() |
||
Guiu ![]() |
Gui. | |
Gustau ![]() |
Gustave. | |
Ideleta | ||
Inhaci ![]() Ignaci |
||
Inian
o Inhan |
Descriptat de "Sanch Inian", en francés "Saint Chinian". | Même cas que "Saint Chély" ! |
Irenèu | ||
Isacòt | ||
Isangarda | L'Histoire de Pessac de Raphaël St Orens donne ce nom dans une liste de noms féminins du Moyen Age. | |
Isolina | ||
Isòp | Esope. | |
Jacint ![]() |
Hyacinthe. | |
Jaume ![]() Jacme ![]() |
||
Jaufre | Jaufre Rudel estot un trobador plan conegut.
I a tanben un premi literari "Jaufre Rudel", pan-occitan, mès atribuit a Bordèu. |
|
Jausep ![]() |
||
Joana ![]() Joan ![]() Joanin Jana Jan |
Jeanne, Jean. | "Joannin, mon grand père (de Maillane 13), fin XIXe appelé Jean (Gustave) pour l'état civil et dont je viens de découvrir la signature (Pichon) Joannin.... sur l'acte de naissance de mon père." Colette Pichon-Villaret "Joanin" (en graphie occitane normalisée, on ne met qu'un "n") pourrait être une forme affectueuse de "Joan". |
Jordan ![]() |
||
Jòrdi ![]() Jòrgi Jòrli Jòri ![]() |
Georges. "Jordi" existís en catalan.
Dos vilatges dau Peiregòrd s'apelan Sent-Jòri, francisats en Saint-Jory. I a tanben un Sent-Jòri a costat de Tolosa, qu'a la mesma origina. PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Juli ![]() Juliana ![]() Julian ![]() |
||
Landric ![]() |
||
Lari ![]() Hilari ![]() |
Véser "Saint Lary". Atencion, l'accent tonic es sus lo "a" ! | Même cas que "Cristòli" ! |
Laurença ![]() Laurenç |
Laurence, Laurent. | |
Leon ![]() Liunet |
Tres vilatges dau Peiregòrd pòrtan
lo nom de Sent-Leon. Qu'es malaisat de saber precisament lor origina maisei
qu'una vintena de Leon fugueren canonisats dins tota l'Euròpa. Leon,
que ven dau latin Leonis per lo nom " leo " (lo lion) revira au còp
lo dos prenoms francés Léon e Léonce.
Liunet es una fòrma diminutiva occitana de Leon. PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Liurada | En aval de Vilanòva d'Òlt, i a Senta Liurada ("Sainte Livrade" en francés). | "Délivrée" ou "Libérée" ! |
Loberç | Le latin "Lupercius" a donné en occitan "Loberç" qui semble avoir été transcrit en français aussi bien Loubès que Loubert. Saint Loubès et Saint Loubert sont des localités du Bordelais. |
|
Loïsa ![]() Loís ![]() |
||
Lop | Conegut pel Puèg (Può) de Sant Lop prèp de Montpelhièr e tanben pel famós Lop de Foish, eròi de la guèrra albigesa... (Patric Sauzet) "Lop" estot tanben lo nom de mantuns princis vascons o ducs de Gasconha. "Lop" qu'era la version romana deu basco "Otsoa". |
Prononcer "Loup", en faisant entendre le "p", au moins en Gascogne. Semble venir du nom de l'animal appelé "loup" en français et "lop" en occitan. |
Lutz ![]() |
Lumière. | |
Macari ![]() |
Sent Macari, au ras de Lengon, enter Bordèu e Marmanda, es ua vielha e plasenta ciutat fortificada. | Macaire. |
Magalona ![]() |
Segon l'especialiste P. Sauzet, coma Magali,
es un diminutiu, un "ipocoristic" de Margarida ![]() |
|
Magdalena ![]() |
||
Maïlís ![]() |
||
Maime ![]() |
Existís en Peiregòrd un vilatge
que s'apela Sent-Maime-de-Pereiròl (en francés, Saint-Mayme-de-Péreyrol)
dins lo canton de Vern. Maime es una revirada locala dau françés
Maxime, e ven dau latin Maximus, atestat dins la paròfia dempuei
lo segle XIIIen. Lo vilatge de Saint-Mesmes, dins l'Isla-de-França,
auriá mesma origina.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) E lo noste amic Jòrgi nos comunica : Avem un "Sant Maime - Saint Maime" dins les Aups de Provença Nauta, proche Daufin, e aquò es a l'origina d'un proverbe : "Lei filhas de Sant Maime amb aquelei de Daufin dançan dau meme tamborin." |
Des Alpes au Périgord, "Maime", prénom trans-occitan ! |
Manaut
Menaut |
||
Marçau ![]() |
I a pas mens de cinc vilatges peiregòrds
que s'apelan Sent-Marçau (francisats en Saint-Martial). Marçau,
dau latin Martialis, es lo nom dau celebre evesque de Limòtges que
visquet au segle IIIen. Lo nom de familha francisat en Marsaud a la mesma
origina.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Marcera ![]() Marceth ![]() |
Gascon : Marcelle, Marcel. | |
Marcòri ![]() |
Sent-Marcòri (francisat en Saint-Marcory)
es lo nom d'un pitit vilatge dau canton de Monpasièr, que vendriá
de Mercurius, martir dau segle IIIen. Aqueste nom es remarcable
perqué se conéis pas d'autre nom de luòc format sus
lo nom de "Mercure" dins tota la França.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Margalida ![]() Margarida ![]() |
||
Maria ![]() Marion ![]() |
Maria ven directament dau latin Maria, que
veniá se-mesma de l'ebreu Miriam. Marion es la fòrma diminutiva
la mai coneguda ; i a tanben Marisson o Maricon.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Martin | Existís sieis vilatges dau Peiregòrd
que s'apelan Sent-Martin. Lo prenom Martin (sovent francisat en Marty,
mai que mai per los noms de personas), ven dau latin Martinus, celebre
evesque de Tors au segle IVen.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
Pour ceux qui n'ont pas le son : l'occitan ne prononce pas le "in" final comme en français, mais plutôt comme le "ing" de "parking". Mais parfois, le "n" final tombe complètement, ce qui explique (mais n'excuse pas !) la graphie française "Marty". |
Matèu
Matiu ![]() |
Mathieu. | |
Maurina ![]() |
||
Meard ![]() |
Existís en Peiregòrd dos vilatges
que pòrtan lo nom de Sent-Meard (francisats en Saint-Méard).
S'agís d'una varianta de Medard, que ven dau latin Medardus, evesque
dau segle Ven. Per alhors, lo prenom Medard es tanben present dins dos
autres vilatges peiregòrds.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Melianda | ||
Menina | ||
Mesmin ![]() |
I a en Peiregòrd un vilatjon dins
las gòrjas d'Auvesera que s'apela Sent-Mesmin. Aqueste prenom ven
de Maximinus, que fuguet evesque de Treves, en Alemanha, au segle IVen.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
Il y a aussi un Saint-Mesmin en Champagne, entre Troyes et Romilly ! |
Miquela ![]() Miqueu ![]() |
||
Miramonda
Mondina |
||
Mirelha ![]() Mirèia |
Una pensada per l'òbra de Mistral ("Mireio")... | Le provençal est un dialecte occitan comme le gascon, le limousin, l'auvergnat, le languedocien... |
Mondana ![]() |
Existís en Peiregòrd lo vilatge
de Senta-Mondana (canton de Carluç), francisat en Sainte-Mondane.
Mondana, qu'auriá viscut au segle VIIIen, passa per èsser
estada la mair de Sacerdós, que venguet evesque de Sarlat.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
Pourrait se traduire par "Mondaine" en français, mais l'occitan "Mondana" ne semble pas en avoir la connotation un peu frivole. Par contre, il évoque la joie d'être au monde ! |
Nadal
Nadau ![]() |
Nos sembla que la festa de Nadau (o Nadal),
podriá, coma per lo francés Noël, èsser un prenom.
Nadau (sovent francisat en Nadaud) e Nadal (tau quau) es subretot un nom
de familha corrent dins tota l'Occitània, mas quò mòstra
que dins lo temps, deviá èsser un prenom. Lo feminin es Nadaleta.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
Noël |
Narcís ![]() |
||
Nasari ![]() |
||
Natalena ![]() |
Uei, sembla clar que lo nom dau vilatge sarladés
que s'apela Senta-Natalena (francisat en Sainte-Nathalène) ven pas,
coma se podriá pensar, de Natalena, martira germanica dau segle
IVen, mas de Magdalena, apres una cagada de copista. Tot parier, lo prenom
Natalena es vertadier, qu'una de sas variantas es Nadalena, que fau pas
boirar emb Nadaleta (veire Nadau / Nadal).
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Nicolau ![]() |
||
Orenç | Nom d'un avesque gascon, mercés a qui avem en Gasconha vilatges qui s'aperan "Sent Orenç". | |
Ors ![]() |
Lo vilatge peiregòrd de Sent-Ors,
dins lo canton de Tenon, malurosament feminisat en Sainte-Orse en francés
(benleu perqué "orsa" es feminin en occitanïa), deu queraque son
nom a Ursus (francés Ours), monge carcinòu dau segle VIen.
I a un autre Sent-Ors en Auvernha.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
Ursus, moine du Quercy (monge carcinòu). "Quercy" s'escriu "Carcin" en occitan. |
Pagés | Paysan ? | |
Pancrasi ![]() |
Existís en Peiregòrd un vilatge
que s'apela Sent-Pancrasi. Es francisat en Saint-Pancrace. Pancrasi ven
dau latin Pancratius, qu'era un martir roman dau segle IVen.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
Voir "Brancat". |
Pantalí ![]() |
Dos vilatges peiregòrds s'apelan Sent-Pantalí
(francés Saint-Pantaly). Pantalí ven dau grec Pantaleo (francés
Pantaléon) per lo latin Pantalius, qu'era un martir d'Orient dau
IVen.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Pardós ![]() Perdós |
Pardós (francisat en Pardoux), ven
dau latin Pardulphus, qu'era un evesque de Gueret dau segle VIIen. Perdós
(francés Perdoux) es una varianta locala. I a au mens cinc vilatges
dau Peiregord que s'apelan Sent-Pardós o Sent-Perdós, mai
que mai lo chap-luòc de canton Sent-Pardós-la-Ribiera (Saint-Pardoux-la-Rivière).
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Pascuau | ||
Pastor | ||
Patrici ![]() |
||
Patz | Paix. Mot féminin que nous proposons comme prénom. "Paz" existe bien dans le monde hispanique... |
|
Paula ![]() Pau ![]() |
![]() |
|
Peireta ![]() Peiròta ![]() Peire ![]() Peir ![]() Peiròl Peironela Peirona |
Pensem au Peir Berland, qui defenot la libertat de Bordèu ! | Pey (prononcer "Peï") Berland, l'archevêque qui a défendu la liberté de Bordeaux et de la Guyenne, était de langue occitane gasconne, comme ses compatriotes bordelais. |
Plasença ![]() |
||
Presada | ||
Priest ![]() |
Priest es la revirada occitana de Projet,
qu'era evesque d'Avinhon au segle VIIen jos lo nom de Praejectus. I a mai
d'un vilatge que s'apela Sent-Priest, dont un en Peiregòrd dins
lo canton de Jumilhac.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Prima ![]() |
||
Privat ![]() |
Es la revirada occitana de Privé,
evesque de Menda au segle IIIen jos lo nom de Privatus. A balhat son nom
a mai d'un vilatge occitan coma Sent-Privat dins lo canton de Senta-Eulàlia.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Quiteira ![]() |
Sustot dins las Lanas e en Gasconha Centrala, Senta Quiteira qu'era aunorada en mei d'un lòc, pr'amor que portava bonur, santat, fidelitat..., ce cresevan la gens. | Surtout dans les Landes et en Gascogne Centrale.
Traduit en français par "Quitterie".
B'es mei beròi, "Quiteira", non ? |
Rabier ![]() |
Existís en Peiregòrd lo vilatge
de Sent-Rabier (canton de Terrasson), francisat en Saint-Rabier. Rabier,
que ne'n sabem pauc de chausa, es estat canonisat jos lo nom de Ribierus.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Radegonda ![]() |
I a en Peiregòrd lo pitit vilatge
de Senta-Radegonda (canton d'Issijac), francisat en Sainte-Radegonde. I
a tanben d'autres Senta-Radegonda en Occitània. Radegonda ven de
Radegundis, que fuguet una reina franca, puei una religiosa, au segle VIen.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Rai | Prononcer Raï. Voici un prénom inventé par ce site ! Mais n'est-ce pas une bonne idée ? En occitan, "rai" veut dire "rayon" (de lumière par exemple). Tout seul, ou dans l'expression "aquò rai", il veut dire aussi "tant pis, ça va quand même". Philosophie optimiste... Enfin, on peut faire des rapprochements, avec la musique raï, ou avec le prénom anglophone Ray... |
|
Rambaut ![]() |
||
Ramon ![]() Raimon ![]() Monic |
||
Raol ![]() Raolf ![]() |
||
Remedi ![]() Romieg |
Son las doas fòrmas occitanas per
lo francés Rémi (o Rémy). Ven de Remigius, celebre
evesque de Reims que baptejet Clovis vers l'an 500. I a un vilatge que
s'apela Sent-Remedi (Saint-Rémy-sur-Lidoire), dins lo canton de
Vilafrancha-de-Longchapt.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
Encore un évêque ! |
Renada ![]() Renat ![]() |
||
Resplandina ![]() |
||
Ricard ![]() |
||
Rigaut ![]() |
||
Roman ![]() |
Dos vilatges peiregòrds s'apelan Sent-Roman
(en francés Saint-Romain). Aqueste prenom ven de Romanus, qu'era
un martir dau segle IVen. La fòrma francesa es daus uns còps
Saint-Rome.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
![]() Le petit Roman est né le 31 décembre 2004. |
Romèu ![]() |
Véser "Font Romeu", estacion toristica pirenenca. "font" vòu díser "fontaine" ou "source" en lengadocian e en catalan. | |
Rosana | L'Histoire de Pessac de Raphaël St Orens donne ce nom dans une liste de noms féminins du Moyen. | |
Rostand ![]() |
||
Rotger ![]() |
||
Sabent | Sabent = lo qui sap ! | Celui qui sait. Prénom attesté au moyen-âge. |
Salvaire ![]() |
![]() |
|
Sancho | Mentionné par L'Histoire de Pessac de Raphaël St Orens, sous la forme "Sanche", comme prénom à la mode aux environs de 1180. Ce nom a été porté par des rois vascons. Le "e" final semble être une francisation. | |
Saracena | L'Histoire de Pessac de Raphaël St Orens donne ce nom dans une liste de noms féminins du Moyen Age. | |
Sarnin ![]() |
||
Savin
Savina ![]() |
||
Savaric ![]() |
||
Seguin ![]() |
||
Senegarda | L'Histoire de Pessac de Raphaël St Orens donne ce nom dans une liste de noms féminins du Moyen Age. | |
Serena ![]() |
||
Sergi ![]() |
||
Seurin
Severin ![]() |
Seurin es la fòrma contractada de
Severin. En Peiregòrd, i a dos vilatges que s'apelan Sent-Seurin,
e un autre que s'apela Sent-Severin. Lo dos noms venen de Severinus, que
fuguet evesque de Bordèu au segle Ven. Lo feminin Severina es leime.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Sicard ![]() |
||
Sobirana ![]() |
Quin prenom majestuós ! | |
Tederic ![]() |
Thierry. | |
Tibortz | ||
Titoan | Ce prénom est une création récente. C'est Titouan LAMAZOU (navigateur en solitaire), qui en est à l'origine. Il se prénommait Antoine, mais il semble qu'en Béarn, d'où il est originaire, Titou est un diminutif d'Antoine. Lorsqu'enfant il était à Tétouan au Maroc, il était le Titou de Tétouan, et sa nourrice marocaine lui aurait donné ce surnom de "Titouan". Le surnom a finalement remplacé le prénom et Mr LAMAZOU a fait officialiser ce nouveau prénom. "Titouan" peut donc être considéré comme un nouveau prénom occitan, puisque "Titou" est béarnais, donc linguistiquement gascon et occitan. La terminaison "an" n'a pas eu ici une origine occitane, mais elle existe bien en occitan (elle vient du latin ; exemple : Vivian au lieu du "Vivien" français). La graphie occitane normalisée serait "Titoan", le "o" suffisant à faire le son "ou". |
|
Trojan ![]() |
Lo vilatge peiregòrd de Sent-Trojan,
dins lo canton d'Eisseduelh, malurosament feminisat en Sainte-Trie en francés
(Senta-Tria es una fòrma " patoisante " nonrespectuosa de l'etimologia),
deu son nom a Troianus , evesque de Saintes au segle VIen. I a tanben lo
vilatge de Saint-Trojan en Charenta-Maritima.
PRENOMS DAU PEIREGÒRD (Joan-Loïs Lévêque) |
|
Trelòdi | Bien mettre l'accent tonique là où il y a l'accent grave, donc sur "lò". Saint Trelody était jadis une commune, maintenant fusionnée avec Lesparre-Médoc |
|
Ugueta ![]() Uc ![]() Huc ![]() |
||
Ulric ![]() |
||
Veronica ![]() |
Trobat per Joan-Loïs Degan dins registres parroquiaus de Najac en Roergue, per la periòda 1574-1600. | |
Vesiat
Vesiada ![]() |
Chéri(e), Choyé(e) | |
Vicenç | ||
Vidau ![]() |
||
Viva ![]() |
E perqué pas Viu ![]() |
|
Vivian
Viana |